3a part valencià

 

🐾 FAULA – TERCERA PART

✏️ Escriure el desenllaç de la faula

En aquesta tercera expressió escrita escriuràs la part final de la faula.

Ara és el moment de resoldre el problema que ha aparegut en el nus de la història.

---

📌 Què ha de contenir el desenllaç?

• El conflicte es resol.

• Els personatges assumeixen les conseqüències del que ha passat.

• Es veu clar què han aprés els personatges.

• Apareix la moral de la faula.

---

📏 Extensió

• Ha de ser més curt que el nus, però no massa breu.

• Ha de tancar la història de manera clara.

---

🟣 La moral de la faula

La faula ha d’acabar amb una moral que explique l’ensenyança de la història.

La moral pot escriure’s:

• en una frase, o

• en forma d’apariat (dos versos que rimen).

Exemple:

Qui enganya per guanyar,
la confiança acabarà per trencar.

---

🎯 Recorda

• No afegis nous problemes.

• Resol el conflicte.

• Mostra què han aprés els personatges.

-------------------------------------------------------------------------------

🐾 La rabosa i la cabra del pou

🟢 Introducció

En una vall tranquil·la, envoltada de camps i arbres fruiters, vivien molts animals que compartien els mateixos camins i fonts d’aigua. Entre ells destacava una rabosa astuta, coneguda per la seua habilitat per eixir sempre beneficiada de qualsevol situació. No era especialment forta ni ràpida, però sabia parlar amb paraules dolces quan li convenia.

A prop d’allí vivia també una cabra amable i confiada, que sempre estava disposada a ajudar els altres. La cabra creia que tots els animals actuaven amb bona intenció, i mai sospitava de ningú.

Un matí calorós d’estiu, la rabosa caminava pel camp buscant alguna cosa per menjar i beure.

---

🟡 Nus

Mentre caminava distreta, la rabosa no es va adonar que hi havia un pou antic cobert d’herbes. De sobte, el terra va cedir sota les seues potes i va caure dins del pou amb un gran soroll.

—Ai! —va cridar des de baix—. Com eixiré d’ací?

El pou no era molt profund, però les parets eren massa llises per escalar-les. La rabosa va començar a pensar ràpidament. Sabia que sola no podria eixir.

Al cap d’una estona, la cabra va passar per allí. En sentir soroll, es va acostar al pou.

—Rabosa, què fas ahí dins? —va preguntar sorpresa.

La rabosa, fingint tranquil·litat, va respondre:

—Oh, cabra! He trobat l’aigua més fresca i deliciosa de tota la vall. He baixat expressament per beure’n. És una meravella!

La cabra, que tenia molta set per la calor, va mirar dins del pou.

—De veritat és tan bona?

—Clar que sí! —va dir la rabosa—. Baixa i comprova-ho tu mateixa.

Sense pensar-ho massa, la cabra va saltar dins del pou. L’aigua era fresca, sí, però de seguida es va adonar que les parets eren massa altes per tornar a pujar.

—Rabosa… i ara com eixirem? —va preguntar preocupada.

La rabosa, que ja havia pensat el seu pla, va dir:

—És molt fàcil. Tu posa les potes davanteres contra la paret i estira el coll. Jo pujaré per la teua esquena i, una vegada dalt, t’ajudaré.

La cabra, confiada, va fer el que li deia. La rabosa va pujar àgilment per damunt d’ella, va fer un salt i va aconseguir eixir del pou.

Quan va estar fora, es va espolsar la pols i va mirar cap avall.

—Ara ajuda’m! —va cridar la cabra.

La rabosa va somriure lleugerament.

—Si haguéres pensat abans de saltar, ara no estaries ahí dins —va dir abans d’allunyar-se tranquil·lament.

La cabra va quedar-se sola dins del pou, adonant-se del seu error.

---

🔵 Desenllaç

La cabra va quedar-se sola dins del pou, pensant en el que havia passat. Al principi es sentia molt enfadada amb la rabosa, però també va començar a adonar-se que ella mateixa havia actuat sense pensar. Havia confiat massa ràpidament i no s’havia preguntat si allò que deia la rabosa era veritat.

Va passar una bona estona cridant i intentant escalar les parets, però eren massa llises i relliscoses. Cada vegada estava més cansada i preocupada.

Per sort, al cap d’una estona, un llaurador que treballava al camp va sentir els seus crits d’ajuda. L’home es va acostar al pou i, en veure la cabra dins, va baixar una corda perquè poguera pujar amb cura.

Quan finalment va eixir, la cabra estava cansada però molt alleujada. Li va explicar al llaurador tot el que havia passat amb la rabosa i com havia caigut en el seu engany. El llaurador va escoltar atentament i li va dir amb un somriure tranquil:

—De vegades, confiar està bé, però sempre és millor pensar abans d’actuar.

La cabra va continuar el seu camí cap a casa reflexionant sobre aquelles paraules. Va entendre que ser amable i ajudar els altres és una bona qualitat, però també cal ser prudent i no creure tot el que ens diuen sense pensar.

A partir d’aquell dia, la cabra va continuar sent generosa amb els altres animals, però va aprendre a fer preguntes, observar i reflexionar abans de prendre decisions.

Pel que fa a la rabosa, va continuar amb les seues astúcies pel camp. Però la història del pou es va escampar ràpidament entre els animals de la vall. Molts d’ells van començar a desconfiar de les seues paraules i a vigilar els seus trucs.

Amb el temps, la rabosa va descobrir que guanyar sempre amb enganys també tenia conseqüències: cada vegada menys animals volien escoltar-la o confiar en ella.

---

🟣 Moral (en apariat)

Qui escolta sense pensar, pot acabar malparat;
abans de fer un pas, reflexiona amb el cap.